<<
Exercicis per imaginar un volcà
Exercicis per imaginar un volcà és un projecte que intenta documentar un volcà de la zona de la Garrotxa, que va entrar en erupció fa aproximadament 28.000 anys. A partir de les restes i els rastres que en queden, el projecte busca fer aparèixer novament el volcà amagat a la muntanya.

La distància temporal amb el moment de l’erupció, l’erosió de la zona i els canvis que s’han produït al territori amb el pas del temps, fan que Exercicis per imaginar un volcà es plantegi com una acció de registre de l’activitat de la zona, però també com un exercici d’imaginació. Com es documenta un element que no veiem? Com ens apropem a un fet que va tenir lloc fa milers d’anys?
1
En l’actualitat, l’únic element visible de l’erupció del volcà fa aproximadament 28.000 anys són les pedres i les restes de lava que inunden la vall. No hi ha cap cràter que marqui una espècie de punt zero, ni cap senyal clar de la seva activitat. Tampoc ens ha arribat cap document que ens parli d’aquest fet, ni sabem del cert si algú el va veure en el moment de màxima activitat. Amb les restes del volcà, avui només podem intuir què va passar fa milers d’anys, imaginar la seva erupció, imaginar fins i tot la figura d’un avantpassat mirant la lava brollar d’aquell cràter.

Com es fotografia un volcà que no es deixa veure?

No és fins a finals del segle XVIII i principis del XIX que es comencen a estudiar els volcans de la zona des d’un punt de vista científic: es reconeixen els volcans apagats, es fan les primeres observacions geològiques, es mesuren els cràters d’alguns volcans i es publiquen memòries com les de Francesc Bolós, que recullen una descripció dels principals volcans de la zona i dels materials que van produir. Aquest estudi científic va de la mà de la invenció d’aparells que permeten observar-los i registrar els seus canvis i moviments. La majoria d’aquests aparells busquen fer visible allò que passa sota la superfície de la Terra, allò que va més enllà de l’ull humà, i precisament per això comparteixen amb la fotografia, que apareix en aquesta mateixa època, una mateixa voluntat.

Com es manifesta el volcà, avui?
Registre dels moviments a la zona del volcà sobre un vidre enfosquit realitzat a partir d’un pèndol. El vent, els animals que passegen pel voltant, la vibració del terra... afecten la imatge que es dibuixa sobre el vidre. El sistema de registre es basa en l’antic sismoscopi Vicentini, el primer a instal·lar-se a la ciutat d’Olot l’any 1907.
2
Què en queda, d’un volcà que va entrar en erupció fa 28.000 anys?

Per un ull no expert, l’única evidència del volcà que ofereix el territori són les pedres que va expulsar fa milers d’anys. Unes pedres que van estar dins de la Terra, fosses, unides en un sol magma, abans de sortir per un cràter que no s’ha conservat. D’alguna manera, i tot i la seva individualitat, totes les pedres són part d’una mateixa cosa, totes juntes amaguen una forma. Sent l’únic vestigi del volcà en l’actualitat, totes les pedres són un volcà en potència.

Què ens explica el territori? Què ens permet documentar?

Sèrie de nou fotogrames realitzats cada un a partir de la superposició de nou pedres volcàniques. La coincidència de les seves ombres genera una forma, una possible pedra, un possible cràter, una possibilitat d’imaginar el volcà. De cada fotografia es presenta el positiu i el negatiu, accentuant en cada cas una forma determinada: el volum o el pla, l’interior o l’exterior, el cràter o el volcà.
3