<<
Exercicis per imaginar un volcà
Exercicis per imaginar un volcà és un projecte que intenta documentar un volcà de la zona de la Garrotxa, que va entrar en erupció fa aproximadament 28.000 anys. A partir de les restes i els rastres que en queden, el projecte busca fer aparèixer novament el volcà amagat a la muntanya.

La distància temporal amb el moment de l’erupció, l’erosió de la zona i els canvis que s’han produït al territori amb el pas del temps, fan que Exercicis per imaginar un volcà es plantegi com una acció de registre de l’activitat de la zona, però també com un exercici d’imaginació. Com es documenta un element que no veiem? Com ens apropem a un fet que va tenir lloc fa milers d’anys?
1
En l’actualitat, l’únic element visible de l’erupció del volcà fa aproximadament 28.000 anys són les pedres i les restes de lava que inunden la vall. No hi ha cap cràter que marqui una espècie de punt zero, ni cap senyal clar de la seva activitat. Tampoc ens ha arribat cap document que ens parli d’aquest fet, ni sabem del cert si algú el va veure en el moment de màxima activitat. Amb les restes del volcà, avui només podem intuir què va passar fa milers d’anys, imaginar la seva erupció, imaginar fins i tot la figura d’un avantpassat mirant la lava brollar d’aquell cràter.

Com es fotografia un volcà que no es deixa veure?

No és fins a finals del segle XVIII i principis del XIX que es comencen a estudiar els volcans de la zona des d’un punt de vista científic: es reconeixen els volcans apagats, es fan les primeres observacions geològiques, es mesuren els cràters d’alguns volcans i es publiquen memòries com les de Francesc Bolós, que recullen una descripció dels principals volcans de la zona i dels materials que van produir. Aquest estudi científic va de la mà de la invenció d’aparells que permeten observar-los i registrar els seus canvis i moviments. La majoria d’aquests aparells busquen fer visible allò que passa sota la superfície de la Terra, allò que va més enllà de l’ull humà, i precisament per això comparteixen amb la fotografia, que apareix en aquesta mateixa època, una mateixa voluntat.

Com es manifesta el volcà, avui?
>> Registre dels moviments a la zona del volcà sobre un vidre enfosquit realitzat a partir d’un pèndol. El vent, els animals que passegen pel voltant, la vibració del terra... afecten la imatge que es dibuixa sobre el vidre. El sistema de registre es basa en l’antic sismoscopi Vicentini, el primer a instal·lar-se a la ciutat d’Olot l’any 1907.
2
Què en queda, d’un volcà que va entrar en erupció fa 28.000 anys?

Per un ull no expert, l’única evidència del volcà que ofereix el territori són les pedres que va expulsar fa milers d’anys. Unes pedres que van estar dins de la Terra, fosses, unides en un sol magma, abans de sortir per un cràter que no s’ha conservat. D’alguna manera, i tot i la seva individualitat, totes les pedres són part d’una mateixa cosa, totes juntes amaguen una forma. Sent l’únic vestigi del volcà en l’actualitat, totes les pedres són un volcà en potència.

Què ens explica el territori? Què ens permet documentar?

>> Sèrie de nou fotogrames realitzats cada un a partir de la superposició de nou pedres volcàniques. La coincidència de les seves ombres genera una forma, una possible pedra, un possible cràter, una possibilitat d’imaginar el volcà. De cada fotografia es presenta el positiu i el negatiu, accentuant en cada cas una forma determinada: el volum o el pla, l’interior o l’exterior, el cràter o el volcà.
3
L’erupció del volcà i l’expulsió de la lava va crear la vall on es va construir la casa des d’on avui l’observo. Situada gairebé en línia al possible cràter, els seus murs estan fets de les pedres que va expulsar. El volcà i la casa comparteixen nom, com si avui fossin una sola cosa. Estar dins la casa és estar dins del volcà.
4
Avui és impossible calcular com va ser l’erupció del volcà: no sabem quant de temps va durar, quins camins va trobar la lava fins a arribar al final de la vall, ni què va ser erosionat i danyat al seu pas. Quin va ser el recorregut que va fer la lava per arribar a la zona on es troba la casa? Quant va trigar a ocupar tot aquest espai?
>> Sèrie d’imatges realitzades arrossegant un paper fotogràfic des de la zona dels possibles cràters fins a la casa. Cada paper recull un recorregut i una quantitat de temps diferents. En conjunt, formen un mapa de possibilitats.
5
Del cràter del volcà només sabem que estava situat a un lateral de la serra de Finestres, i que precisament pel pendent de la zona ha estat més fàcil la seva degradació. Els estudis ofereixen dues possibles localitzacions a diferents alçades, envoltades de grans roques, d’arbres i de grèvol.

Com es mesura un cràter desaparegut?
>> Sèrie de motlles de guix d’orificis realitzats al volcà. Cada peça esdevé un motlle de l’espai que podria ocupar un possible cràter, però també un volum del possible con del volcà. Imaginar el volcà és imaginar la seva forma.
Ejercicios para imaginar un volcán es un proyecto que intenta documentar un volcán de la zona de la Garrotxa, que entró en erupción hace aproximadamente 28.000 años. A partir de los restos y los rastros que quedan, el proyecto busca hacer aparecer nuevamente el volcán escondido en la montaña.

La distancia temporal con el momento de la erupción, la erosión de la zona y los cambios que se han producido en el territorio con el paso del tiempo, hacen que Ejercicios para imaginar un volcán se plantee como una acción de registro del actividad de la zona, pero también como un ejercicio de imaginación. Como se documenta un elemento que no vemos? Como nos acercamos a un hecho que tuvo lugar hace miles de años?
Exercises to imagine a volcano attempts to document a volcano in the Garrotxa area, which erupted approximately 28,000 years ago. The volcano today remains hidden within the territory - the project seeks to make it visible again, from its remains and traces.

Taking into account the chronological distance from the eruption moment, the erosion of the area and the changes that have occurred in the territory over time, Exercises to imagine a volcano is to be considered as an action to record the area’s activity, but also as an exercise of imagination. How do we document something that we do not see? How do we approach an event that took place thousands of years ago?
We know that the crater of the volcano was located on the side of the Finestres mountain range, and that precisely because of the of the area’s downward inclination, its degradation has been easier. Studies suggest two possible locations for the crater, at different heights, surrounded by large rocks, trees, and holly.
How do we measure a missing crater?

>>Series of plaster molds of orifices, made on the volcano surface. Each piece becomes a mold of the space that a possible crater could occupy, as well as the volume of the volcano’s possible cone. To imagine the volcano is to imagine its shape.
Del cráter del volcán sólo sabemos que estaba situado en un lateral de la sierra de Finestres, y que precisamente por la pendiente de la zona ha sido más fácil su degradación. Los estudios ofrecen dos posibles localizaciones en diferentes alturas, rodeadas de grandes rocas, de árboles y de acebo.

Cómo se mide un cráter desaparecido?

>> Serie de moldes de yeso de orificios realizados en el volcán. Cada pieza se convierte en un molde del espacio que podría ocupar un posible cráter, pero también un volumen del posible cono del volcán. Imaginar el volcán es imaginar su forma.
En la actualidad, el único elemento visible de la erupción del volcán hace aproximadamente 28.000 años son las piedras y los restos de lava que inundan el valle. Ningún cráter que marque una especie de punto cero, ni ninguna señal clara de su actividad. Tampoco nos ha llegado ningún documento que nos hable de este hecho, ni sabemos si alguien lo vio en el momento de máxima actividad. Con los restos del volcán, hoy sólo podemos intuir qué pasó hace miles de años, imaginar su erupción, imaginar incluso la figura de un antepasado mirando la lava brotar de aquel cráter.

¿Cómo se fotografía un volcán que no se deja ver?

No es hasta finales del siglo XVIII y principios del XIX que se empiezan a estudiar los volcanes de la zona desde un punto de vista científico: se reconocen los volcanes apagados, se hacen las primeras observaciones geológicas, se miden los cráteres de algunos volcanes y se publican memorias como las de Francesc Bolós, que recogen una descripción de los principales volcanes de la zona y de los materiales que produjeron. Este estudio científico va acompañado de la invención de aparatos que permiten observar y registrar sus cambios y movimientos. La mayoría de estos aparatos buscan hacer visible lo que ocurre bajo la superficie de la Tierra, lo que va más allá del ojo humano, y precisamente por eso comparten con la fotografía, que aparece en esta misma época, una misma voluntad.

¿Cómo se manifiesta el volcán, hoy?

>> Registro de los movimientos en la zona del volcán sobre un vidrio oscurecido realizado a partir de un péndulo. El viento, los animales que pasean por el entorno, la vibración del suelo ... afectan a la imagen que se dibuja sobre el vidrio. El sistema de registro se basa en el antiguo sismoscopio Vicentini, el primero en instalarse en la ciudad de Olot en 1907.
Currently, the only visible elements of the eruption that happened approximately 28,000 years ago are the stones and the lava remains that cover the valley. There is no crater marking point zero, nor documents describing its activity. We don't know if someone saw it at the time of its peak. What remains of the volcano today only allows us to guess what happened thousands of years ago, imagine its eruption, the figure of an ancestor watching the lava flow from the crater.

How do we photograph a volcano that cannot be seen?

It was not until the late XVIII and early XIX centuries that the area began to be studied from a scientific point of view: the extinct volcanoes were recognized, the first geological observations were made, the craters of some volcanoes were measured. The memoir of Francesc Bolós was also published at the time - a collection of descriptions of the main volcanoes in the area and the materials they produced. This scientific study is accompanied by the invention of devices that allow observing and recording their changes and movements. Most of these devices seek to make visible what happens below the Earth's surface, that goes beyond the human eye; for this reason they share the same will with photography, that appeared at this same time.

How does the volcano manifest itself today?

>> Record of movements in the volcano area made with a pendulum on a darkened glass. The wind, the animals that walk through the environment, the ground vibrating ... it all affects the image drawn on the glass. The recording system is based on the old Vicentini seismoscope, the first to be installed in the city of Olot in 1907.
¿Qué queda de un volcán que entró en erupción hace 28.000 años?

Para un ojo no experto, la única evidencia del volcán que ofrece el territorio son las piedras que expulsó hace miles de años. Unas piedras que estuvieron dentro de la Tierra, fundidas, unidas en un solo magma, antes de salir por un cráter que no se ha conservado. De alguna manera, y a pesar de su individualidad, todas las piedras son parte de una misma cosa, todas juntas esconden una forma. Siendo el único vestigio del volcán en la actualidad, todas las piedras son un volcán en potencia.

¿Qué nos cuenta el territorio? ¿Qué nos permite documentar?

>> Serie de nueve fotogramas realizados cada uno a partir de la superposición de nueve piedras volcánicas. La coincidencia de sus sombras genera una forma, una posible piedra, un posible cráter, una posibilidad de imaginar el volcán. De cada fotografía se presenta el positivo y el negativo, acentuando en cada caso una forma determinada: el volumen o el plano, el interior o el exterior, el cráter o el volcán.
What remains of a volcano that erupted 28,000 years ago?

To a non-expert eye, the only evidence of the volcano offered by the territory are the stones that were ejected thousands of years ago. Stones that were inside the Earth, melted in magma, before exiting through a crater that doesn’t exist anymore.  In some way, and despite their individuality, all the stones are part of a whole hiding a form in unison. The only thing left of the volcano, each of them is a potential volcano in itself.

What does the territory tell us? What does it let us document?

>> Series of nine photograms each made from the superposition of nine volcanic stones. Their matching shadows generate a shape, a possible stone, a possible crater, a possibility of imagining the volcano. Both the positive and negative of each photograph is presented, highlighting a certain shape in each case: volume or plane, interior or exterior, crater or volcano.
La erupción del volcán y la expulsión de la lava creó el valle donde se construyó la casa desde donde hoy lo observo. Situada casi en línea al posible cráter, sus muros están hechos de las piedras que expulsó. El volcán y la casa comparten nombre, como si hoy fueran una sola cosa. Estar dentro de la casa es estar dentro del volcán.
I observe the landscape from a house built in the valley created by the volcano’s eruption and lava expulsion.  The house is located almost in line with the possible crater, its walls made of the stones that the volcano expelled. The volcano and the house share a name, as if they were one and the same thing. Being inside the house is being inside the volcano.
Hoy es imposible calcular como fue la erupción del volcán: no sabemos cuánto tiempo duró, qué caminos encontró la lava hasta llegar al final del valle, ni que fue erosionado y dañado a su paso. ¿Cuál fue el recorrido que hizo la lava para llegar a la zona donde se encuentra la casa? ¿Cuánto tardó en ocupar todo este espacio?

>> Serie de imágenes realizadas arrastrando un papel fotográfico desde la zona de los posibles cráteres hasta la casa. Cada papel recoge un recorrido y una cantidad de tiempo diferentes. En conjunto, forman un mapa de posibilidades.
Today it is impossible to guess how the eruption was: we do not know how long it lasted, what paths the lava found until reaching the end of the valley, nor what was eroded and damaged in its path. What route did the lava take to get to the area where the house is located? How long did it take for it to occupy all this space?

>> Series of images made by dragging a photographic paper from the area of the possible craters to the house. Each paper covers a different route and took a different amount of time to create. Together they form a map of possibilities.